dissabte, 19 de desembre de 2015

El gimnàs

Empeny la porta amb determinació i avança pel passadís balancejant els vint-i-cinc Kg. de grassa sobrant del seu cos.


La seva indumentària cridanera, no deixa de ser la necessària: un xandall (que si fos una talla més gran li seria més còmode), unes bambes -noves de trinca- amb sola fosforescent; una tovallola penjada al coll, un aparell per controlar les pulsacions del cor, el auriculars per escoltar música, l'ampolla d'aigua per hidratar-se...

Des que la dona el va deixar, només feia que menjar i beure desmesuradament. El metge ja l'havia alertat dels riscos d'excés de colesterol i de patir diabetis i ara era el moment de posar fil a l'agulla i començar a cuidar-se. Volia recuperar el cos que tenia vint anys enrera. De moment s'havia tenyit el cabell i avui era el dia escollit per començar el gimnàs.

Entra a la sala. L'olor de rata morta barrejada amb ambientador d'alfàbrega i la música estrident el deixen aclaparat.

Observa: Dos homes agafats a les anelles pengen del sostre i fan piruetes com si res. Al costat, tres homes i una dona aixequen peses; gotes de suor regalimen per les seves cares vermelles i botides per l'esforç, les venes de les temples estan a punt de rebentar.

Dues noietes coquetes amb una ampolleta d'aigua a la mà, gesticulen intercanviant rialletes amb complicitat.

A les màquines (de fitness) homes i dones es mouen feixugament entremig de palanques, peses i politges. Seguidament, veu les bicicletes estàtiques i les cintes,-que en aquests moments estan ocupades per hàmsters  desbocats-. S'ha decidit, començarà per la bicicleta.

Puja amb dificultat, les natges li pengen a banda i banda; però s'hi acomoda. Davant seu un comandament li senyala diferents opcions. Pot triar temps i esforç, el qual renuncia perquè pensa que ja anirà fent al seu ritme. També por triar, per distreure's, jugar a la pantalla tàctil mots encreuats, sudoku o diferents "come cocos". Tria els "come cocos", sempre li han agradat.

Amb tot això ja han passat més de vint minuts i decideix posar-se a pedalar. Mentrestant el seu pensament vola cap aquelles nenes que ha vist a l'entrada, pensa que ara tot canviarà i tornarà a ser l'home atractiu que era. Pot ser sí que podrà lligar-se alguna noieta del gimnàs.

Encara no ha passat ni cinc minuts que ja està suant com un porc, la camisa se li enganxa, les cames li tremolen, li falta l'alè. Ho ha de deixar. No pot més.

Frustrat, baixa de la bicicleta i  pensa que és pitjor el remei que la malaltia.  Arrossegant els talons surt de la sala.


Esperança

1 comentari:

  1. Només amb les observacions del protagonista ja es veu que no durarà gaire, no m'estranya, pobre... No he entrat mai en un gimnàs, ni ganes. Prefereixo pedalar a l'aire lliure!

    ResponElimina