Ashley Madisson

Jo, si us he de dir la veritat, al principi vaig pensar que no m’afectaria. I em vaig equivocar. T’ho dic sincerament.

Ara – Amic Joan – ho faria diferent, i, sobretot, ho hauria confessat primer a la meva dona. Quan la veig bescantada, escarnida, escopida per les veïnes crec que no n’hi ha per tant.

Que què vaig fer?, vaig subscriure'm a la pàgina de Ashley Madisson, i, és veritat, és una bestiesa, una criaturada si vols, però vaig fer-ho des de l'ordinador del meu despatx

T’imagines tu fer servir l’ordinador de l'alcalde per una cosa així. Doncs ho vaig fer i, per més escarni vaig xatejar quasi cada dia amb vés a saber qui eren aquelles dones. Ho vaig fer, amb dos collons, sense pensar-ho.

Quan la secretaria va obrir el primer mail (burro de mi de no tenir un mail privat) que deia: “ Recuerdos de A.M. Cariño, besos” va venir a ensenyar-m’ho i jo, francament no hi vaig caure. “Algú s’ha equivocat”. Va concloure la secre. Jo ni recordava la puta pàgina, i va arribar un altre missatge “ Como no me haces caso, tendré que insistir para que seas más considerado... Tu amiga A.M.”

No t’explico tot el que deia i tot el que ensenyava: Tot, ho ensenyava tot, pel davant i pel darrere... I, és clar, la secretària amb qui havia sempre confiat, a qui li demanava cada dia el cafè i a la que fins i tot li tocava el cul de tant en tant, ja ho havia fet córrer per tot el poble.

Avui em sento dir de tot: Pocavergonya, puter, o fill de puta. I la meva dona, pobreta crec que demanarà el divorci.

L’hi he dit que se'n vagi de vacances amb els nens, i saps que m’ha dit: “vacances perpètues, vacances de tu. Desgraciat!!”

No sé què fer Joan. He de plegar?, dimitir? De moment el partit no m’ha fet cap comentari però ho farà. N’estic segur. I adéu carrera política, adéu sou, adéu pernils per Nadal, adéu tot.

Què he de fer Joan?