QUATRE RATLLES

La comitiva d'elefants (engreixats amb obres diverses, amb notariats i registres mercantils varis, amb contraban, primer de tabac i després de vés a saber que), de senyores empolainades, els ulls a vessar de rímel, les galtones fartes de coloret i crema de maquillar, els cabells estarrufats per dissimular la calba incipient (les dones també es queden calbes), els llavis a punt d'explotar farcits, al límit, de silicones diverses; els ulls oprimits pel Botox i la pell estirada fins a l'impossible per mostrar aquell somriure involuntari tan estúpid que tots estem farts de veure a les cadenes privades de televisió, per no parlar dels pits retocats i dels abrics de pells diverses d'animals en perill d'extinció. Una colla de jovenassos amb americana i corbata, pentinats i clenxinats, tallats pel mateix patró, roba cara, de marca, mitjons de hilfiger i camises planxades de cotó egipci de Boss, cridant consignes estúpides i fora de context.

Dins la cohort, ben abrigat per la cort local i regional, passeja l'homenot, i, de cop, un galifardeu se li acosta i li fot un mastegot que li deixa la cara com un mapa i les ulleres a Can Pistraus. Valga'm Déu!Un autèntic escàndol, les televisions (totes) clamant al cel per semblant barbaritat. Una agressió!, un cop de puny! Ell no!, no s'ho esperava, anava segur amb la seva mitja rialla, que no se sap mai si és d'idiota o de cínic, desitjant saludar com la reina mare: aixecant la mà dreta, oberta, fent-la anar de dreta a esquerra, sense atrevir-s'hi del tot, pensant que més que un cap de govern és una rajà. Quina vergonya!, i just a la seva terra, al bressol de la democràcia del país! La pàtria de Fraga, de Franco, de Pio Cabanillas, etc., etc., demòcrates tots ells de tota la vida. Quina vergonya!!