divendres, 18 de desembre del 2015

….i les nafres purulentes de la gent ja estaven plenes de cuquets llefiscosos. Les mosques eren tan abundants que gairebé tapaven la llum del sol. Les seves fiblades violentes feien brollar la sang.


La situació anava de mal en pitjor. Els pocs aliments que quedaven estaven contaminats perquè les mosques anaven dels excrements i sucs de tota mena al menjar escampat per les rodalies de les cases, que, rescalfats pel sol, no tardaven a descomposar-se.

La población terroritzada no hi veia cap sortida. I tal com passa sempre en moments d’impotència, la gent esperava l’aparició d’una entitat superior que li tragués les castanyes del foc. Algú com Sant Narcís, per exemple.

Els gironins van organitzar unes processons inacabables, desdibuixades per la fumera enganxosa dels ciris i nuvolades amargues d’encens. Riuades incessants de capellans apocalíptics i monges ploraneres, de creients abatuts , beates vestides de dol i nens malaltisos s’enfilaven, amb una lentitud exasperant, pel pendent costerut del carrer de la Força. Amb càntics aspres i desmenjats , invocaven la clemència del Sant.

Fins que una nit - oh miracle! - Sant Narcís va fer caure una pluja de mel sobre tota la ciutat. A la matinada, una olor dolcissima ho amarava tot.
Les mosques, embadalides per aquelles fragàncies tan saboroses, batien les ales amb un brunzit frenètic. Mig embogides, es llançaven amb golafreria al damunt d’aquest festí groc, ensucrat i viscós.

L’alegria no els durava gaire. Quan descobrien que no podien desenganxar les potetes de la mel, zumzejaven rabioses i clavaven estrebades enlaire per alliberar-se . Però com més es movien, més s’hi enfonsaven.

I així va ser com les van exterminar quasi totes… Unes quantes mosquetes, les mes astutes, no van cedir a la temptació i es van salvar. I les seves descendents ens continuen molestant, any rere any, quan els estius són humits.

Però el malson encara no s’havia acabat. 

De les clavegueres, ara en sortia una invasió d’escarabats que, atrets per la ferum dels cadàvers de les mosques, es va abraonar sense cap delicadesa al damunt d’aquell banquet inesperat. Aquell menú tan copiós va afavorir les postes d’ous dels coleópters i que tinguessin una descendència abundant.

Per això, si us passegeu pel Barri Vell qualsevol nit d’estiu, ensopegareu amb més d’un escarabat golafre que ha sortit a buscar aliments.

Sant Narcís era poderós, però no tenia solucions per a tot.

1 comentari:

  1. Esperança, he trobat el relat surant per l'"hiperespai" i l'he publicat. Espero que no et molesti :) Pots canviar o afegir el què vulguis anant a "editar".
    Per cert, m'ha encantat, sembla una rondalla però amb un vocabulari molt acurat, t'ha quedat molt bé.

    ResponElimina